Tornava a pensar en les seves galtes, que les tenia adolorides de tant suportar un riure que en realitat només era reflex de totes les ganes que tenia de plorar juntes. Ara sonava quelcom Chill Out i la rutina de la festa era cada vegada més evident: l’hora de les copes de cocktail, de safates mig buides amb aliments desafortunats, de sofàs atiborrats de calors humanes i d’alguna dona pel terra. Només una cosa la deixà perplexa: al fons del passadís, on no hi havia ningú, un moreno, fi, camisa de quadres i pantalons de pana havia saltat per la finestra. S'hi acostà, la saltà novament i el començà a seguir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada