Per sota la camisa li corria un botó que, amb algun gest brusc -mirar l'hora, pentinar-se- havia separat de la fila i acomiadat de les companyes. Colla d'imbècils. Caminava i xerrava amb aparent alegria. A l'escorça brillava -títols, maneres, èxit- però sota les parpelles corria l'avorriment més absolut. Sota la barbeta el tedi de la barbàrie. Sota els colzes l'ofuscació educada per bafs de perfum car i taxis nocturns. Colla d'imbècils. Algú, sempre un algú fotocopiat d'un altre algú, va remarcar-li l'estrip del descosit. Al sortir del lavabo va veure la finestra mig oberta.Va sortir. Com un explorador selvàtic va travessar el dens teixit social cap al fred del carrer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada